Cristina Gelpí, vicerectora responsable de projectes per a la docència de la UPF (2017-2021):

“Els estudis reglats del nostre entorn es basen majoritàriament en circuits tancats, en itineraris formatius que tenen un recorregut i un final molt pautats, que venen delimitats per un pla d’estudis oficial. Tot i que els graus de la UPF tenen un percentatge relativament alt d’optativitat, i que dintre dels títols hi ha majoritàriament la perspectiva transversal i interdisciplinària, el marge que té l’estudiant per formar-se en àmbits diferents del nuclear dels seus estudis és petit, perquè així li ho imposen les restriccions del seu pla d’estudis. Els mínors de la UPF, aprovats per una normativa del Consell de Govern de l’abril del 2018, volen canviar aquesta tendència.

La denominació “mínor” és molt habitual en sistemes educatius anglosaxons, en els quals conviu amb el “major”. En aquests sistemes educatius, els estudis no solen tenir plans d’estudis tancats com tenim al nostre país; sinó que és el mateix estudiant qui configura el seu itinerari formatiu principal (el “major”) i el combina amb un o diversos estudis complementaris, transversals i interdisciplinaris (els “mínors”). Cal diferenciar el mínor de la “menció”, que seria l’equivalent al “major” anglosaxó, una intensificació dins l’estudi principal de l’estudiant.

L’evolució natural del Programa de Formació Transversal de Lliure Elecció

Els dos grans objectius pels quals la Universitat introdueix els mínors són, d’una banda, per ampliar el marc competencial dels estudiants i, de l’altra, per fer explícita i reconèixer la formació acadèmica que l’estudiant adquireix a la UPF més enllà dels estudis oficials.

Però els mínors no sorgeixen de manera aïllada, sinó que són l’expressió formalitzada d’alguns aspectes clau del model educatiu de la UPF, tenen uns antecedents en la trajectòria de la Universitat. Així, es pot dir que són una evolució del Programa de Formació Transversal de Lliure Elecció (FTLE), del qual es va dotar la Universitat el curs 2016-2017 i que pretenia que l’estudiant es pugui formar també en un àmbit temàtic diferent del pertanyent al seu pla d’estudis.

Els mínors en el marc d’EDvolució, el model educatiu de la UPF

EDvolució, la reflexió sobre el model educatiu que la Pompeu Fabra està impulsant, es basa en la flexibilitat, la transversalitat i la interdisciplinarietat de l’aprenentatge; potencia el treball col·laboratiu, els formats oberts i el treball autònom; i té la mirada posada en la professionalització i la connexió entre docència i recerca. Moltes d’aquestes característiques també són intrínseques als mínors de la UPF.

Els mínors són flexibles, tant perquè es configuren seguint patrons organitzatius diversos com perquè expressen una voluntat d’oferir solucions formatives més enllà de les titulacions estructurades convencionals. Poden ser transversals i interdisciplinaris, tant en la seva configuració com, de manera especial, des del punt de vista de l’estudiant, perquè li permetran triar entre una oferta àmplia i variada i obtenir una formació diferent de l’àmbit de coneixement principal dels seus estudis.

Quan parlem de transversalitat ens situem en el marc dels reptes a què ens enfrontem, i als quals s’enfrontaran els graduats, que són complexos i que exigeixen competències i aproximacions conceptuals diverses per superar-los. L’aprenentatge de l’estudiant és necessàriament transversal, perquè ha de poder aplicar els coneixements, les competències que adquireix, a tots els aspectes de la vida personal, social i laboral.